Cada cop és més estesa l’afirmació per la qual s’atribueix la creació de la rumba catalana als gitanos catalans influenciats per la rumba cubana i el son. La rumba catalana és una qüestió polèmica, fins i tot dins l’ortodòxia del flamenc no en queda clara l’ubicació en un grup específic determinat, i habitualment es defineix com a palo de ida y vuelta.
L’estudiós Juan Antonio de Juan, a la seva ponència sobre la presència del flamenc a Catalunya, atribueix l’originalitat de la rumba catalana a la influència que el flamenc tingué de la música afrocubana, ja que aquesta, un cop filtrada pels gitanos catalans, originà un nou estil personal: la rumba catalana.
En un principi, s’atribueix la seva creació als gitanos de Barcelona, però estudis més recents han determinat la importància dels gitanos lleidatans en la seva creació, doncs Lleida també compta amb una modalitat de garrotín pròpia, com s’ha demostrat en estudis realitzats per l’historiador Josep Tort Bardolet i el filòleg Matías López López.
Hi ha diverses modalitats o matisos de rumba. Per tal de fer-ne una classificació entenedora, prendrem com a referent l’autor Francisco Hortelano amb la definició segúent: “La rumba andalusa és quelcom relacionat amb el flamenc (concretament amb els tangos flamencs); la rumba, anomenada madrilenya (la que practiquen els Chunguitos) té a veure amb la cançó espanyola, amb Quintero, León i Quiroga i amb la vida perra; la rumba catalana és quelcom que no té cap relació amb les formes anteriors i sí que, en canvi, té relació amb la rumba cubana, la guaracha i el son.”
Aquesta influència cubana en la rumba catalana no és però d’estranyar, doncs a la dècada de 1940 , autors com Armando Oréfiche i les orquestres Rumbavana i Lecuona Cuban Boys omplien les sales barcelonines i probablement les d’altres ciutats catalanes, com ara Lleida. Durant la dècada de 1950, la rumba catalana cultivada pels gitanos catalans s’estengué i es popularitzà arreu de tot Espanya. Artistes com Micaela Flores la Chunga o Maruja Garrido triomfaven amb el nou gènere. Però hi ha algunes figures fundamentals en la divulgació i personalitat de la rumba catalana. Una d’aquestes figures és el gitano Peret que, amb temes com Borriquito como tu, Belén Belén o La noche del Hawayano, cultivà autèntics èxits de l’època.
