El nom d’òpera flamenca no té cap relació amb l’òpera que actualment coneixem, i tampoc és degut a que es tractés d’espectacles de gran format, sinó que, aquest nom es deu simplement a una raó tributària per part dels promotors dels espectacles. Els empresaris que realitzaven òpera o espectacles de caràcter instrumental, només tributaven un 3%, mentre que la resta d’espectacles tributaven un 10%.
Tot i així, no fou un canvi radical, i de forma paral·lela als espectacles de gran format, coexistien també el music-hall i les festes flamenques privades als reservats.
D’altra banda, es disparà l’aportació teatral i cinematogràfica dels artistes flamencs. Fou l’època de figures com Marchena, Pepe Pinto, Niña los Peines o Manolo Caracol. Aquest nou format del flamenc es prolongarà durant dues llargues dècades i conviurà amb gèneres com ara la sarsuela i la cobla.

A Catalunya, un dels artistes destacats d’aquesta etapa fou el guitarrista mallorquí Juanito el Dorado qui, segons escrits de Fernando de Triana, no només acompanyava al cante i al ball, sinó que també interpretava com a guitarra solista de concert. Disposà del seu propi local al carrer Guàrdia de Barcelona, des d’on organitzava espectacles que recorrien tot el territori.

El cantaor Niño Fanegas, assentat a Barcelona durant la dècada de 1930, també fou un artista destacat dels grans espectacles en el panorama del flamenc català de l’època.
L’any 1936 neix el guitarrista Andrés Batista, que es formarà a l’escena barcelonina, primer de la mà del mestre Serra i posteriorment, de Miguel Borrull.
L’arribada de la Guerra Civil però, truncarà totes les possibilitats artístiques a Catalunya. Fou una guerra que ho arrasà tot i la cultura, no en fou ni de bon tros una excepció.

******