La decadència dels cafés cantantes durant la Guerra Civil i l’eclosió de l’òpera flamenca provocaren una decadència estrepitosa de les zones barcelonines que representaven el panorama del flamenc català de les primeres dècades del segle XX. Molts establiments tancaren les seves portes, sobretot al Paral·lel, al barri Xino o el Districte V, zones que havien gaudit d’un gran nombre de cafés cantantes.
Aquest fet va provocar, durant les dècades de 1950 i 1960, la incorporació del flamenc en festes privades i en sales de festa, majoritàriament situades a les Rambles i els seus voltants. Una d’aquestes sales fou Bolero, on actuaren artistes com el bailaor Vicente Escudero o la bailaora Trini Borrull, entre molts d’altres. El local Bodega Bohemia també fou famós en aquesta època, hi actuaren figures com Lola Flores o Juanito Valderrama. Però, en particular, destacaren La Macarena i El Camarote; a La Macarena hi actuaren Terremoto de Jerez , Manuel Morao, la Chicharrona i el Cojo de Luque, etc.
No podem oblidar, d’altra banda, que una figura destacada en el panorama del ball a Catalunya en la dècada de 1960 fou la bailaora La Chunga.
També fou en aquesta època quan aparegueren els tablaos per a turistes. Concretament a Barcelona, cal destacar Los Tarantos i El Cordobés. En zones costaneres, aquests locals proliferen ràpidament, pel gran reclam turístic en expansió. A Lloret de Mar apareix El Relicario, a Roses, El Patio Flamenco i El Cortijo, i a Santa Susanna La Siesta. Als tablaos, es representen espectacles on es barreja el flamenc amb el folklore, tornant a la forma d’espectacle de l’òpera flamenca; en aquesta ocasió provocat pel reclam turístic del tipical spanish.
De manera paral·lela i amb la formació dels barris de la immigració andalusa, molts espectacles de flamenc també es desplaçaren a la perifèria. Sabadell ja era una ciutat amb tradició flamenca, i el seu barri Ca n’Oriac fou un centre indiscutible on s’hi han format artistes de la generació actual, com ara els germans guitarristes Cañizares o el cantaor Duquende. A Sabadell hi actuaren figures com Menese, Fosforito, Indio Gitano, Pepe Pinto, La Chunga o Manolo Sanlúcar, entre molts d’altres.
També cal ressaltar Hospitalet del Llobregat, Badalona, Cornellà del Llobregat, Santa Coloma de Gramanet i altres poblacions com ara Mataró, Manlleu, Ripollet o Cerdanyola on, en aquesta època, apareixen les primeres penyes flamenques.
