Infórmate de toda la actualidad entorno el flamenco de Barcelona y Catalunya: cada festival flamenco, todos los conciertos, los artistas flamencos y la fuerte identidad del flamenco catalán.
|
|
|
|
05/06/2010 |
|
|
|
| El Flamenco a les aules |
El flamenco és una música amb una trajectòria molt curta en l'àmbit educatiu oficial. Concretament a Catalunya, el primer conservatori superior que va introduir aquesta música en el seu programa docent, fou l'ESMUC l'any 2001. Davant d'aquesta situació, una qüestió que encara ens plantegem als conservatoris sobre la docència del flamenco és la seva ubicació en l’organigrama educatiu. Alguns conservatoris superiors l'ubiquen com un departament independent de la resta i, d'altres, en canvi, l'inclouen al grup de Música Tradicional, com és el cas de L'ESMUC, on el flamenco comparteix departament amb la música tradicional catalana. Quins són, però, els motius i les diferències entre una música moderna, com per exemple el jazz, i el flamenco? Per què el jazz compta amb una independència dins de l’organització musical d'alguns centres i, en canvi, el flamenco s'introdueix com a música tradicional? A grans trets, crec que aquest fenòmen es deu a que hi ha una major experiència docent de jazz. El jazz és una música amb un bagatge considerable en el món acadèmic; i aquest fet és significatiu si el comparem amb el flamenco que, igual que la música tradicional catalana, tot just acaba d’irrompre a l’escena docent oficial. Una altra raó determinant és el criteri particular de cada centre, en funció del seu organigrama educatiu: pressupostos, interès envers el recolzament a certes músiques, alumnat i recursos per gestionar amb èxit els reptes que, aquestes noves pràctiques plantegen. Aquestes circumstàncies determinen l'ubicació d’una música en un segment o a un altre, en qualsevol cas, però, aquest és un tema complex que requeriria un anàlisi més profund que tractarem en un proper article.El flamenco és una música que sempre s'ha transmès pel meravellós, ric i complex sistema educatiu que aporta la tradició oral. Hi ha una tendència errònia a associar aquesta forma d’ensenyament musical a un sistema inferior, senzill i menys eficaç que el sistema acadèmic occidental. Generalment, aquest raonament s’estén a totes les músiques tradicionals, i les subestima en un estat marginal envers altres músiques, com per exemple, la música clàssica. Actualment, el flamenco està immers en una transformació de valors complexa, històrica i inaudita.Es tracta de l'evolució d'aquesta música, que fins ara estava sotmesa a la transmissió oral i reduïda a ambients familiars, a barris i a les penyes flamenques o les acadèmies de baile; a . Aquesta incorporació requereix un seguiment per mitjà d'un estudi analític, que ha de permetre avaluar-ne les conseqüències. Per tal d'optimitzar la docència, considero imprescindible que deixem de banda les jerarquitzacions entre els diferents estils musicals i centrem la didàctica dels conservatoris en la riquesa que els nous materials d’aprenentatge de qualsevol música ens poden aportar. L'eficàcia de la docència del flamenco passa per entendre l'equilibri entre l'escola flamenca tradicional (basada en la transmissió oral) i les tècniques de l'escola occidental ( l'educació clàssica dels conservatoris). Sens dubte, el jazz pot ser un referent, d'una banda, degut a la canalització que ha fet en la seva introducció al món acadèmic i, de l'altra, per la similitud que tenen ambdues músiques en els seus processos evolutius. Tanmateix, hi ha matèries del flamenco, com ara l'acompanyament al cante/baile i el cante, on la tradició oral ha de continuar tenint un pes important (entenem la tradició, però, com un procés on les incorporacions dels avenços tecnològics aplicats a la docència musical són necessàries). Pel que fa a la guitarra flamenca, existeixen nombrosos mètodes i transcripcions pràcticament des dels inicis del gènere. El primer mètode data de principis del segle XX i s'anomena Método de guitarra por música y cifra. Aires Andaluces, de Rafael Marín (1902). La guitarra flamenca i el cante compten amb uns processos d'aprenentatge que fa generacions que funcionen, que han donat excel·lents resultats i contenen mecanismes molt vàlids. Tots aquests mecanismes, complementats amb algunes pràctiques docents actuals, han de contribuir a una millora substancial d'aquesta disciplina en l'educació oficial.Cal però, explotar-lo eficaçment. Les hibridacions musicals obren un nou ventall de possibilitats: un saxofonista de jazz, per exemple, amb un violinista clàssic i un acordió cromàtic que participen en un conjunt de flamenco; o la possibilitat que un guitarrista de flamenco formi part de l'Orquestra del Conservatori. A partir d'aquí, s'obre un món nou en els processos i mètodes d'aprenentatge musicals, que milloren els resultats docents en totes les músiques implicades. En aquest sentit, l'ESMUC és un referent, no només perquè es tracta de l'únic centre que ofereix l'especialitat de Grau Superior de cante flamenco, sinó perquè és pionera en diverses iniciatives de diversos departaments musicals: l'escola disposa d'un conjunt de flamenco-fusió, on les hibridacions esmentades ja donen excel·lents resultats docents.En conclusió, encara hi ha molts aspectes que cal millorar pel que fa als estudis oficials de flamenco. La manca d'estudis oficials de Grau Elemental i Mig d'aquesta especialitat a Catalunya és un problema greu que no té solució a curt termini. D' altra banda, l' entrada imminent del nou espai educatiu europeu, l' anomenat pla bolonya, ofereix l'oportunitat de millorar alguns dels aspectes mencionats. En aquest sentit, el departament de música tradicional de l'ESMUC hi està treballant a fons. També crec que és de justícia afirmar que, si avui el flamenco és una realitat a les nostres aules, aquest és un mèrit que ell mateix s'ha guanyat, gràcies al prestigi universal obtingut als grans teatres de tot el món pels referents del gènere, com ara Paco de Lucía o Camarón de la Isla, entre d'altres.El flamenco és, com dèiem a l'inici, una música novella en la docència oficial. Ha entrat a les nostres aules i a les de tot el món tard, però ho ha fet, de ben segur, per quedar-s'hi i progressar.
|
| |
 |
|
|
Joan Asensio, Professor de guitarra de l'Esmuc |
|
|
|
25/09/2010 En línea virtuosa  Pedro Javier González va solo. Este extraordinario guitarrista, ejemplo de versatilidad, que ha prestado su calidad a innumerables grupos y artistas, que ha destacado en flamenco, en jazz, en pop-r...
 15/05/2010 El Festival de Ciutat Vella uneix flamenc i poesia  La mostra, que se celebra al CCCB, dedica aquesta edició a Miguel Hernández
Flamenc versus poesia. Aquest és el cara a cara que el Festival de Flamenc de Ciutat Vella ha proposat als artistes qu...
23/04/2010 El espectáculo ‘Flamenco Hoy’, de Carlos Saura, aúna efectismo visual y números de un gran nivel  Efectismo visual. Bailarines y músicos de primer nivel (y de última generación). Guiños nada forzados a otros géneros. Y arte, mucho arte. El espectáculo Flamenco Hoy, concebido por el ojo cinemato...
17/04/2010 La soulería arrolló  Pitingo
Festival Flamenco DeCajón!
... Y Juan Carmona le dijo: "Si quieres hacerlo, hazlo ya, te van a criticar igual". Así Antonio Álvarez,Pitingo, empezó a mezclar el cante con el soul, eti...
|
|
|
|
